La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, va compartir, el passat dimarts 26 de novembre, una taula-desdejuni amb l’Associació de la Premsa Comarcal Valenciana. La vicepresidenta del Consell va respondre a les preguntes d’àmbit comarcal i autonòmic formulades pels integrants de la societat. A l’encontre, que va tindre lloc a la Societat Valenciana d’Agricultura a València, Oltra va defendre el paper dels mitjans de comunicació de proximitat, “absolutament necessaris”. “Moltes voltes coneguem allò que passa a milers de quilòmetres però no allò que ocorre en els nostres pobles o els pobles del costat”, va indicar la vicepresidenta, qui també va destacar que els setmanaris “no són tan efímers, ens deixen digerir més lentament les notícies i donar-li una importància que es perd al ritme trepidant al qual vivim actualment”.
Després d’una nova manifestació a la plaça de l’Ajuntament de València en contra del projecte de la CV-500 i el bulevard verd per part dels Pobles del Sud, pensa la Generalitat replantejar-se este projecte el qual pot afectar negativament al turisme de poblacions com El Perelló o el Mareny de Barraquetes?
El projecte de bulevard verd cap al sud és imprescindible. Hem de posar la mirada en la següent generació i no en les pròximes eleccions. Hem de prendre decisions que són políticament, científicament i moralment adequades. La gent sempre és refractària als canvis i s’ha vist en moltes decisions de sostenibilitat que s’han pres anteriorment: en un principi s’han queixat però a mitjà i llarg termini han vist com s’havia actuat de manera correcta. Qui s’imagina en Europa una autopista travessant un parc natural? Ningú. Hem d’aprendre a moure’ns menys i millor. El bulevard també ha de millorar el transport públic i, sobretot, a l’estiu això s’ha de reforçar. Pensem també, per altra banda, en l’impacte turístic que tenen les llargues cues que es fan cada estiu. La gent ha de canviar un poc els hàbits i acostumar-se a no anar amb el cotxe a tots els llocs. El turisme massificat i de contaminació i CO2 comporta a la llarga la pèrdua de l’ecosistema. No podem demanar salvar L’Albufera i queixar-se després si llevem l’autopista per dins d’ella.
Com està la situació al respecte del projecte del centre de malalts mentals d’Alcoi?
La lentitud dels processos administratius és una de les coses que més em desespera. Este centre és una de les nostres màximes prioritats perquè precisament este àmbit va ser un dels que més abandonats vam trobar quan entràrem a governar. Hi havien moltes carències però la salut mental era la gran assignatura pendent. Per això ho hem prioritzat com s’ha vist a Carcaixent, per exemple. A Alcoi, quan tot el tema burocràtic ens ho permeta i la cessió estiga feta, la Conselleria d’Igualtat ho posarà en marxa perquè tenim necessitats de recursos en salut mental en pràcticament totes les comarques del nostre país. Les obres estan acabades i els tràmits estan en la Conselleria d’Hisenda, en patrimoni. La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives encara no ho té assignat i no podem comprar l’equipament perquè no té adscrit l’edifici. Pressupostat està des de fa 3 anys.
A Ibi existeix una gran expectació sobre el projecte del geriàtric. L’Ajuntament té els terrenys llestos però, la Generalitat contempla en els pròxims pressupostos una inversió per a posar en marxa les obres?
La setmana passada ens vam poder reunir amb el president de la Diputació d’Alacant i parlàrem sobre este tema. Tenim un gran interés a vertebrar adequadament el territori i assortir de recursos a tota la població per a evitar la despoblació. És clar que arriba un moment en el qual els majors no estan en les millors condicions per a estar a la seua casa pel que necessitarem més recursos residencials. A Ibi existeixen estes mancances. Però el problema que tenim és que en la legislatura anterior la Diputació d’Alacant no va entrar en el Pla d’Infraestructures. La Generalitat ha previst, no obstant això, en la Llei de Serveis Socials Inclusius estos plans d’infraestructures. A més, la reunió amb Carlos Mazón va servir per a predisposar molt positivament a la Diputació d’Alacant a què destine una partida a estes qüestions, incidint en Ibi perquè era el projecte que més avançat estava. Així, el pla s’articularà a tres bandes: l’Ajuntament cedirà un solar o un edifici a rehabilitar; la Diputació pagarà l’obra de construcció o de rehabilitació; i, quan s’acaben les obres, l’Ajuntament cedirà l’edifici a la Generalitat perquè nosaltres el gestionem. Esta sintonia total ens fa pensar que en esta legislatura estarà en marxa.
De quina forma Compromís va a pressionar al seu soci de govern per poder rescatar la sanitat en la Marina Alta?
El compromís del Pacte del Botànic és la gestió pública dels espais de salut. El Departament de Salut de la Marina ha sigut la comarca més activa d’oposició a eixa gestió privada però un rescat no pot provocar que una empresa faça el triple de negoci del que fa ja de per si. El que està fent ara la Conselleria de Salut Universal i Salut Pública és estudiar tots els incompliments que s’han produït per part de la concessionària. Cal recordar que l’antic govern del Partit Popular va signar exoneracions d’obligacions que estaven al contracte primigeni. És molt complex fer un informe exhaustiu per poder rescatar el contracte sense que es judicialitze. Hem de vore que les decisions que adoptem no empitjoren la situació.
A l’hospital comarcal de Vinaròs hi ha moltes queixes dels usuaris per les llargues cues per als diagnòstics o per al quiròfan. Com es podrien reduir estes llistes d’espera?
La Conselleria de Salut Universal i Salut Pública està treballant en el reforç de l’atenció primària, fet que pot evitar que molts casos no apleguen als hospitals. Tenim un problema de falta de metges a tota Espanya i s’ha d’abordar perquè fan falta places de MIR i una renovació de les plantilles en general. Quan es jubilen els metges que ara tenen 50 anys tindrem un problema perquè no podrem substituir-los. Són les conseqüències d’aprimar plantilles en els últims anys.
Quines mesures es poden posar en marxa des del seu departament a la nostra zona per evitar la despoblació? Històricament també esta zona s’ha vist perjudicada per la creació d’infraestructures no desitjades per la població com l’abocador de Dos Aigües. Quina solució es pot trobar davant este fet?
La Generalitat en general està prenent mesures en molts àmbits per evitar el despoblament. Hi ha zones que no estan connectades tots els dies. Els caixers automàtics també són necessaris per a evitar l’exclusió financera i estem fent que les entitats bancàries posen almenys un caixer per municipi. També hem posat en marxa el pla LABORA i el pla AVALEM JOVES per evitar que la gent jove se’n vaja. Des de la nostra Conselleria estem posant infraestructures socials a estos territoris perquè la gent jove ubique en estes poblacions la seua residència familiar. Estem donant molta importància als recursos mixtes, on persones majors o amb diversitat funcional comparteixen espais, llocs que serveixen de centre de dia o que fan una funció residencial.
Pel que fa a l’abocador, és intolerable que el fem de València se’l menge Dos Aigües. Des de la Conselleria d’Agricultura volem que cadascú gestione els seus residus. Es necessiten més plantes de tractament xicotetes, prop de cada municipi. El model ha de canviar.
Quines solucions són possibles per revertir la situació de la indústria del sector del calcer? Com evitar el tancament d’empreses i l’atur, sobretot entre els més joves?
Des de la Generalitat estem treballant en tot allò relacionat amb la innovació i el disseny. El nostre valor afegit ha de ser altre que el fer un model de sabates barat, no volem competir per això. Hem de competir en disseny, en innovació, en sostenibilitat… eixe és el nostre ninxo. A través dels instituts tecnològics si la Conselleria s’està afavorint la transferència d’eixes innovacions. A la Fira de Milà vam poder vore com els italians, que de sabates i moda saben molt, aposten per açò. També estem treballant per fer marca, per generar lobbies. Ací és on la Generalitat pot ajudar. Hem pogut constatar que en molts sectors, com el del calcer o en l’agricultura, no hi ha lobbies, no hi ha treball en comú entre els diferents sectors. Volem afavorir les sinergies entre diferents empreses i indústries. I també hem d’aconseguir que la gent compre els productes que fem a prop perquè açò pot ajudar al fet que els nostres familiars o veïns tinguen feina.
Quan es podrà acometre el transvasament Xúquer-Vinalopó?
Les obres estan fent-se i durant l’anterior legislatura ja es van adjudicar moltes de les obres del post-transvasament. Ens trobàrem amb molts problemes administratius i estem intentant agilitzar tot el possible. Per altra banda, el tema dels aqüífers és un problema de tota Espanya i de la conca mediterrània i més amb la tessitura del canvi climàtic. Nosaltres estem apostant per una política hídrica que combine recursos. Necessitem que es pose en marxa una cultura de l’estalvi d’aigua. El preu de l’aigua no està acompassat al valor de l’aigua. Hem de conscienciar-nos d’una situació hídrica que va anar a pitjor. Hi ha també infraestructures i accions que perjudiquen. Si determinades obres del port de València salinitzen L’Albufera acabarà amb L’Albufera i afectarà el Xúquer, és una cadena.
Ontinyent necessita un centre de dia i, encara que Caixa Ontinyent i l’Ajuntament posen de la seua part cal una continuïtat per part de la Conselleria, fa falta personal després per posar en marxa este projecte. Per altra banda, a juliol van parlar d’iniciar el projecte dels malalts d’Alzhèimer. Com es podrien ampliar els recursos necessaris en este aspecte?
Estem ultimant el mapa de necessitats a llarg termini i treballant sobre les peremptorietats, que són moltes. És cert que a Ontinyent es va posar en marxa en l’anterior legislatura una infraestructura com el centre i residència per a persones amb discapacitat intel·lectual. La salut mental és una prioritat, sobretot per la falta de recursos que fins a la nostra entrada hi havia. Pel que fa a les malalties neurodegeneratives -on podríem posar l’Alzhèimer- ens van a fer falta més recursos. Cada volta vivim més anys, la població envelleix més, i açò té un preu. Amb més esperança de vida hi ha més malalties neurodegeneratives. No sé si podrem acometre les dos infraestructures en esta legislatura però cal anar planificant-les en el temps. En el cas d’Ontinyent és més fàcil perquè comptem amb el suport de la Caixa d’Ontinyent i si l’espai ja el tenim les gestions s’agilitzen.
La reunió recent amb el president de la Diputació d’Alacant, amb qui no tenien fins el moment cap contacte, va crear un punt d’inflexió. Quines repercussions pot tindre per a la ciutadania?
Les institucions estan per a cooperar, no per a mirar-se per dalt del muscle ni per a competir. A diferència de l’etapa anterior, ara la Diputació d’Alacant comparteix esta filosofia, hi ha una millor disposició a cooperar. Després vorem els fets però de moment la sintonia és bona.
La nova televisió pública, À punt, emet tota la seua programació en valencià, cosa que no ha agradat a un sector de la població, que preferia que la llengua castellana també estiguera present. Què pensa vosté al respecte?
Tots els lingüistes del món ho tenen clar: quan una llengua està minoritzada, com és el cas el valencià, el que cal fer per part dels poders públics (i així ho diu l’article 3 de la Constitució) és protegir especialment està llengua perquè no desaparega, i amb ella, part del patrimoni de la humanitat. Quan una llengua desapareix es perd molt més que la llengua, es perd una part de la cosmovisió del planeta. Pel que fa al nostre canal públic només cal preguntar-se una cosa: Quanta oferta televisiva hi ha en castellà? I en valencià? No es pot pensar que l’ús del valencià suposa una discriminació del castellà quan, a més, la població entén el valencià. Les polítiques d’especial protecció a les llengües pròpies es fan axí. Si volem que els xiquets coneguen més llengües ho hem de fer d’esta manera. L’objectiu és que quan acaben la carrera es defenguen en castellà, valencià i anglés. Parlar valencià potser els done oportunitats. La llengua no hauria de ser un tema que genere problemes.
Com a premsa comarcal ens agradaria un model d’ajudes al valencià per als mitjans de comunicació que valorara el nostre paper de dinamitzadors culturals, socials i democràtics de les nostres comunitats. No podem competir contra els grans mitjans en aspectes de tiratge ni d’abast de número de població però podem penetrar en la societat d’una manera molt important perquè cada setmana estem a les perruqueries, bars o oficines dels nostres municipis. Com es podria donar la importància que tenen estos factors de penetració social?
Baix el meu punt de vista s’hauria de puntuar doblement el paper que feu, sobretot el d’aquells que porten el valencià a zones on està menys instaurat en el dia a dia. Cal valorar la notícia de proximitat, independentment del nombre de diaris que s’imprimeixen. L’anàlisi de la informació també és major en els mitjans de comunicació més propers i això també s’ha de tindre en compte.
